Els romans es divertien amb el teatre de ninots que interpretaven titellaires ambulants i a Històries de carrer viurem aquest ofici meravellós amb dues aventures extraordinàries. De la mà de dos actors i un barber ambulant que no para de xerrar… sabrem què va passar amb «un home adinerat que va perdre la memòria i tota la propietat» així com, també, una història amb un fantasma! Un fantasma, però, que enlloc de fer por, fa esclatar el riure.

*Espectacle de reconstrucció històrica basat en fonts antigues.

*Espectacle familiar.

Als romans els agradava el gènere burlesc i es divertien amb el teatre de ninots animats influenciat pel llegat grec i les farses atel·lanes. Les actuacions de titelles estaven associades al bullici del carrer i adreçades al poble. Cal destacar que és a l’antiga Roma quan els titelles deixen de parlar dels déus per centrar-se en els homes, transformant-se en un espectacle popular i, com a tal, sensible a càstigs i engarjolaments quan se sobrepassava la fràgil línia de la cosa pública per entrar en la política. En un context cosmopolita i ociós com el que hi havia a la ciutat de Roma, els titelles van formar part del seu paisatge urbà.